Església i Retaule de la Mare de Déu dels Àngels

L'origen:
Al voltant del castell de Casserres, que estava ubicat sobre el que era una roca espadada que actualment hi ha la Casa de la Vila, també hi havia un barri de cases que formaven el carrer dit del Tossal. Per al servei dels habitants de la barriada, a finals del segle XIV, s'hi va edificar una Capella anomenada Sta. Maria de l'Àngel.

L'església de la Mare de Deú del Àngels és un edifici del S. XVII amb tres naus, capelles a les naus laterals i transepte ampli davant el presbiteri. Aquesta església fou reconstruïda el 1380 sobre una primera capella, anomenada Santa Maria de l'Àngel (datada aquesta del S. XIV), en l'espaiosa façana de l'església actual es veu encara la porta i finestral gòtic tapiats de la capella del ângel.. La nova església fou consagrada sota l'advocació de l'Àngel Custodi. La façana principal, situada a ponent de l'actual església, presenta encara l'arrencada de l'arc de la primera capella del segre XIV, al costat de la porta d'accés que presenta una senzilla ornamentació amb frontó.

La raó de la construcció de l'església de la Mare de Déu dels Àngels obeeix a la relativa llunyania del nucli urbà -anomenat "el barri de Casserres"- respecte de la parroquial de Sant Pau.  De cara al servei religiós dels habitants, la citada primera capella s'edificà al bell mig de l'antiga plaça del poble. A partir de 1380 començaren les donacions i censals per a la construcció de la nova església.

Quan va ésser cremada tota la població el 1653 durant la guerra dels Segadors calgué reedificar l'església, la qual, ara sota l'advocació de Nostra Senyora dels Àngels, es començà a construir l'any 1668 i restà acabada el 1681, patrocinada pel senyor de Casserres, marquès de Marimon, el seu administrador Russinyol i Francesc Niubò (a) Bernadàs, enterrats els dos últims davant el presbiteri.

El retaule:

Aquest retaule és una joia del Barroc construït als voltants de 1704 per Segismon Pujol de la saga dels Pujol, constructors de la major part del Barroc de la Catalunya central. L'obra respon a la tipologia de retaule barroc del segle XVIII: tres carrers, amb predomini del central ben delimitat i de major alçària. Parells de columnes salomòniques i de sanefes plenes de garlandes, flors i fruits separen el cos central i divideixen tot el retaule en compartiments. És una síntesi del treball dels escultors, fusters, dauradors, pintors, etc. El retaule és coronat per una figura de Déu i, col·locats en diferents llocs, s'hi poden identificar no els 12 apòstols sinó 13, ja que també hi apareix sant Pau. Durant un primer moment, el lloc central que ara ocupa sant Bartomeu, patró de Casserres, fou ocupat per sant Isidre. Els pares de l'Església occidental també hi tenen llur espai, concretament sant Gregori el Gran i sant Agustí. Dedicat a la Mare de Déu dels Àngels, que ocupa el centre del retaule, sobre el sagrari, la riquesa dels detalls es fa més evident en les quatre escenes dels temes marians: el Naixement, l'Epifania, la Coronació i la Pentecosta.

Durant la guerra civil va ser greument mutilat però actualment, gràcies a la documentació existent i a la aportació dels parroquians, han pogut ser reposades les peces malmeses.

Aquesta magnífica joia es pot visitar qualsevol dia i a qualsevol hora ja que a l’entrada de l’església hi ha un cancell, i en el mateix cancell hi ha accés a la il·luminació de l’altar i una explicació detallada amb opció d’escollir l’idioma.