L'Ametlla de Casserres

Situació geogràfica

Entitat de població pertanyent al municipi de Casserres. Situada al peu del Riu Llobregat, entre Gironella i la Plana. Limita amb els municipis d'Olvan, d'Avià i de Gironella. 

  • Altitud: 457 m.
  • Té una població de 155 habitants.

Història

Els seus orígens es vinculen directament a l'existència d'un molí fariner. A principis del S. XIX, aquest molí fariner estava completament derruït. Fóu recostruït pel seu propietari, Josep Comas i Ametlla. Per fer aquesta reconstrucció es necessitava capital, per això aquest senyor va buscar socis i maneres de poder-ne aconseguir. El 1831 Josep Rutllant, de Berga, un home del tèxtil, li comprà un tros de terreny per construir una petita fàbrica annexa al molí amb el compromís d'aprofitar l'aigua sobrant. El moliner també s'associà el 1832 amb el berguedà Tomàs Bach i acordaren instal·lar dins el molí màquines de cardar. 

La construcció de la fàbrica va provocar un fort endeutament i l'any 1858 el conjunt de la fàbrica, el molí i els terrenys annexos van ser venuts a uns altres industrials: Lluís Rosal, de Berga; Miquel Roca, de Casserres, i Esteve Monegal, de Barcelona. El molí de Monegal acabà donant nom a la fàbrica i a la colònia per tal de diferenciar-la de l'Ametlla de Merola.  

L'any 1893, Josep Monegal Nogués, fill d'Esteve Monegal, va comprar la totalitat de les accions de la fàbrica de l'Ametlla. L'any 1900 la colònia comptava amb la secció de filats i teixits; 300 treballadors feien funcionar 5.000 pues de filar i 200 telers mecànics. En pocs anys, però, va passar a 10.500 pues i 300 telers. L'any 1915 incorporà els seus fills, Manuel Maria, Rosa Maria i Josefa Maria, i el seu gendre Ignasi Calonge, a l'empresa  J. Monegal Nogués e Hijos.  El 1925, l'empresa es transformà en societat anònima,  Tèxtil Monegal, SA.  i finalment tancà portes arrossegada per la crisi l'any 1966. 

Amb Josep Monegal es formà la colònia, que comptava amb habitatges plurifamiliars per als treballadors -que ja no vivien a les golfes de la fàbrica- amb escola i convent de monges i botiga de queviures. El 1896 s'havia inaugurat un magnífic pont de ferro que substituïa la vella passarel·la de fusta que travessava el Llobregat i comunicava la colònia amb la carretera comarcal que portava a Berga i a Gironella, construït per la  Maquinista Terrestre y Marítima.

La torre i l'església eren i són avui els edificis més destacats de la colònia. Dissenyats probablement per l'arquitecte modernista Alexandre Soler i March, arquitecte municipal de Gironella. 
 

Darrera actualització: 23.01.2018 | 16:38
Darrera actualització: 23.01.2018 | 16:38