O bé el Javascript del teu navegador està desactivat, i no es poden carregar els continguts d'aquest espai, o no hi ha continguts disponibles.

Cercador

Cerca avançada

Opcion principals

Menú General

On ets?

Menú de la secció

Continguts de la secció

Personatges

Coneix algunes de les personalitats de Casserres.

 

El Bisbe Valentí Comellas i Santamaria (Casserres 1861-Solsona 1945)

Fou un dels bisbes que ha regit la diòcesi de Solsona des de l’any 1920 fins a la seva mort el 19 de març de 1945.

El bisbe Comellas i Santamaria, va cursar els estudis eclesiàstics, fent treballs a una casa del seu poble natal, de bover. Ja ordenat sacerdot, fou capellà castrense. Essent destinat a la caserna militar que hi havia al convent dels franciscans de Berga, va treballar i aconseguí tornar al culte l’església de Sant Francesc tancada com ho va ser també el convent, a causa de desamortització dels béns eclesiàstics de l’any 1835. El 1912 el bisbe Valentí Comellas Santamaria  va aconseguir una canongia amb la dignitat de degà, a la catedral de Solsona, i va ser el successor a la cadira episcopal solsonina del Dr.Vidal i Barraquer, quan aquest fou nomenat arquebisbe de Tarragona a l’any 1920.

Els vint-i-cinc anys de pontificat del bisbe Valentí Comellas i Santamaria al capdavant del bisbat foren fecunds en realitzacions espirituals i materials. Va restaurar la titularitat de la diòcesi que, des del segle passat es debatia en perill de ser esborrada definitivament del mapa eclesiàstic. Va aixecar i mantenir el seminari i va promoure l’Obra d’Exercicis Parroquial i l’Apostolat de l’Oració.

El fet de ser fill de Casserres i conèixer desde l’infantesa el seus diocesans, el va fer arrelar fins la mort al seu bisbat. Es conta que en insistir el Papa Pius XI en voler destinar-lo a una diòcesi més important, el bisbe Comellas s’hi va negar amb la frase evangèlica: “Jo conec a les meves ovelles i les meves ovelles amb coneixen a mi”.

Si cal remarcar alguna cosa, va ser el seu coratge i valor demostrats en els difícils temps que li va tocar viure: la dictadura de Primo de Ribera, la II República, la guerra civil i la duríssima postguerra.

Va defensar amb valentia el dret d’ensenyar el catecisme en català a les escoles. La seva esperança en la república, posada de manifest en el seu crit de “Visca la república” el 14 d’abril a Solsona, es veié defraudat pels aconteixements que culminaren en la guerra civil els crims comesos. Després de la guerra fou famosa la seva elocució al general Franco a Montserrat l’any 1947, quan li va retraure l’exili forçat del cardenal Vidal i Barraquer, i la carestia de la vida i la corrupció que afectaven els sectors més pobres de la societat. Això va irritar extraordinàriament el dictador fins al punt que els altres bisbes assistents a l’acte s’alarmaren i demanaren disculpes a Franco per les paraules del bisbe Comellas, al·legant que era molt vell i repapiejava.

Publicà el Catecisme diocesà de la Doctrina Cristiana que reimprimí després de la Guerra Civil amb 120.000 exemplars, i eludí hàbilment la prohibició d'editar-lo en català.

Casserres ha dedicat un Passeig del poble al seu il·lustre fill.


Josep Marimon, Marquès de Cerdanyola

Antigament a la plaça de Creu, es celebraven les festes principals del poble. Algunes de les cases que voregen la plaça són la casa Parroquial, ca l’Urbici. Cal Cerdans, cal Gotlla i cal Nen Xic. En anys passats, als baixos de ca L’urbici, on posteriorment hi va haver una fusteria hi havia el cafè del centre catòlic. A l’espai comprès entre la casa de P.Santasusagna i R.Sitges hi havia una mensió tota de pedra, i amb un finestral gòtic. Malgrat que no es sàpiga l’època de la seva construcció, es pot afirmar que era la residència de la Família Marimon (anys 1600).

Es té constància que D. Josep Marimon i de Corbera visqué en l’esmentada casa part del segle XVII. Don Josep de Marimon, Marquès de Cerdanyola, era fill primogènit de Don Felix de Marimon i de Donya Gerònima, Marquesa de Corbera: Tenia dotze germans i la seva muller fou Donya Leonor de Tor i Despalan. Un dels seus germans, Ramon, era canonge ardiaca i vicari apostòlic de Tarragona quan fou designat Bisbe de Vic (1721 – 1744).


Fra. Antoni Clotet i Vilaplana (Casserres 1911 - Berga 1992)

Nasqué a Casserres, el Berguedà, el dia 6 de març de 1911.Va morir a Berga, als vuitanta-un anys d’edat, el 13 de març de 1992. De molt petit va quedar orfe de pare i mare, i juntament amb el seu germà Pau, van ser acollits pels seus parents de la casa La Clota, on va viure fins que va ingressar a l'ordre dels franciscans. El seu nom era Manel, però a l'ingressar a l'ordre, se'l va canviar per el d'Antoni. 

Vida senzilla i austera. Mogut pel nom i les predicacions del frares franciscans de Berga, Déu li va inspirar el que demanés de formar part de la família franciscana.  Els frares el van admetre i va començar a caminar amb les sandàlies de Sant Francesc.

Fra. Clotet va fer tots els oficis de l’auca franciscà: cuiner, porter, hortelà, sastre, sagristà,...i va restar un llarg temps a la República Argentina concretament a la Missió de Rio IV. De retorn a la pàtria l’obediència religiosa al va portar al convent de Sant Francesc de Berga.

 


Peu de pàgina

Opcions a peu de pàgina

Informació propietari

Ajuntament - Escodines, 14.  08693 Casserres. T. 93 823 40 00 - F. 93 823 43 36.  casserres@diba.cat  - N.I.F. P0804800A.   

Tecles d'accés ràpid pre definides

n a t h m c t b